roncar: v. Facer ruíu [al alendar con dificultá, al alendar cuando se duerme]. 2 Facer un ruíu carauterísticu [un inseutu al esnalar]. 3 Rinchar, emitir la so voz [el burru, el caballu]. 4 Protestar o reñer [en voz baxo]. || Roncar la pata, fam. cafiar, molestar. 2 Insistir con aporfiadura [pa que se faga daqué].