monte, el: sust. Elevación [grande] del terrenu. 2 Conxuntu de terrenos altos [que tán a tresmano de cualquier llugar pobláu]. 3 Terrenu [que nun se cuida nin llimpia, onde crez llibremente vexetación de toa mena]. 4 Conxuntu de plantes dañibles [que nacen nuna tierra ensin cuidar, nuna elevación grande del terrenu, en sitios altos y a tresmano de cualquier llugar pobláu]. 5 Mata, conxuntu [d’árboles agrupaos nun sitiu]. Ellí p’arriba hai un monte de castañales. 6 Sitiu [que tien un conxuntu d’árboles agrupaos]. 7 Actividá de facer escursiones pelos sitios altos [d’una rexón, d’un país]. 8 Xuegu de neños [asemeyáu al cascayu]. 9 pl. Cordal, conxuntu [de picos y elevaciones que se disponen aproximadamente en forma de ringlera]. || A monte, ensin trabayar, ensin llimpiar [una tierra, un prau]. || Como niebla en picu’l monte, fam. mui [pesáu, cafiante]. || De monte, ensin trabayar, ensin llimpiar [una tierra, un prau]. || Echar al monte, cazar. || Echase al monte, remontase, negase a facer daqué. Echase al monte cada vez que-y fales d’arreglar la casa. 2 Escondese un tiempu en monte [pa escapar de la xusticia, de la policía]. Cuando la guerra, echáronse al monte namás que pudieron. || Mal del monte, bregón, enfermedá [qu’afeuta al ganáu y que se manifiesta con bultos nel caldar, nes pates, con hinchazón]. || Malvís de monte, Turdus viscivorus, páxaru [que tien el rabu llargu coles puntes ablancazaes]. || Mina de monte, mina [que se mete en monte] per aciu d’una galería, non d’un pozu. || Páxaru monte, Emberiza cia, páxaru [de color pardo cola cara y la pechuga gris azulao]. || Pioyina de monte, Phylloscopus bonelli, páxaru [perpequeñu de color pardo agrisao]. || Ponese al monte, fam. enfadase. 2 Remontase, negase a facer daqué. || Ser tol monte oriéganu, fam. poder facese too. || Tirase al monte, fam. enfadase. 2 Remontase, negase a facer daqué. || Vedor de montes, guarda de montes. || Verderón de monte, Serinus citrinella, páxaru montés [de color verde amarellao col pescuezu gris].