Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


güevu, el: sust. Célula [que queda d’axuntase un gametu masculín y otru femenín y qu’al fecundar da orixe a un ser de la mesma especie]. 2 Cuerpu [arredondiáu y con una cubierta dura, producíu pola fema de les aves, qu’al fecundar da orixe a un ser de la mesma especie]. 3 Escala, piedra [con un furacu en mediu onde xira otra piedra que ta asitiada nel cabu inferior del fusu del molín]. 4 Bultu [en pelleyu, nuna superficie]. 5 fam. Testículu. 6 pl. fam. Arremangu, valor [pa facer les coses]. 7 pl. fam. Calma desaxerada. || A (puru) güevu, fam. a la fuercia, inevitablemente. 2 Ensin nenguna xustificación. 3 Ensin ayuda, coles propies fuercies. || Cortar los güevos [a daquién], fam. frenar o parar [a daquién] nes sos intenciones. || De güevu (revueltu), fam. nerviosu, alteriáu. 2 Contentu, chancieru. 3 Repunante, de mal humor. || De (los) güevos, fam. *espresión que-y da intensidá a un axetivu o un sustantivu. || Echar güevos [a daqué], fam. tener valor [pa facer daqué]. || Esti güevu sal quier, fam. *espresión que s’emplega pa indicar que daquién fai daqué buscando’l porgüeyu. || Güevos pintos, fiesta que se celebra’l primer martes dempués del domingu de Pascua. || Güevu en camisa, güevu ensin cáscara. || Güevu pintu, güevu [cocíu y decoráu na cáscara, típicu de la fiesta del primer martes dempués del domingu de Pascua]. || Hasta los güevos, fam. mui cansáu o fartu [de daqué o daquién]. || Llámbite que tas de güevu, *espresión que se diz cuando se xulguen los deseos de daquién poco reales, cuando presume muncho. || Llímpiate que tas de güevu, *espresión que se diz cuando se xulguen los deseos de daquién poco reales, cuando presume muncho. || Nun poner un güevu en casa, fam. andar siempre fuera de casa. || Paecese como un güevu a otru güevu [dos persones], paecese permuncho [dos persones]. || Paecese como un güevu a una castaña, nun tener asemeyu [ente sí delles coses, delles persones]. || Poner el güevu, fam. esforciase o trabayar muncho [pa llograr daqué]. || Por güevos, fam. a la fuercia, inevitablemente. 2 Ensin nenguna xustificación. || Salir de los güevos [daqué a daquién], fam. apetecer por puru caprichu [daqué a daquién]. || Tocar los güevos, fam. molestar, cafiar [a daquién]. || Tocase los güevos, fam. folgar, tar ensin facer nada. 2 *Espresión que s’usa pa dicir a daquién que se fastidie, que s’aguante. || Un güevu, fam. muncha cantidá, muncho.