fusu, el: sust. Instrumentu manuable [de madera, de figura arredondiada y allargada, que s’emplega pa filar, endolcándose nél el filo que se fila]. 2 Palu [que s’usa pa torcer la llana faciendo filo]. 3 Pieza [onde xira la caniella del telar]. 4 Pieza [cilíndrica y gorda que baxa’l marrán al llagar]. 5 Pieza [del molín, de madera o de fierro, cilíndrica y allargada, que tresmite’l movimientu del rodédanu a la muela d’arriba]. 6 Pieza [del árbol del molín qu’encaxa na muela d’arriba]. 7 Peonza [con un ferrón afiláu]. 8 Porción [de les que tien la superficie d’una esfera y que ta ente dos llinies que van de polu a polu]. || Como un fusu, mui derechu, mui tiesu. || Fusu acarriador, cilindru [de madera encaxáu nel árbol del molín, que mueve la canaleta pa que baxe’l granu a la muela]. || Fusu horariu, estaya de superficie de les venticuatro nes que se dixebra la Tierra, de polu a polu, correspondiente a una hora del día.