formiga, la: sust. Inseutu himenópteru [de pates llargues, con estrechamientos ente’l tórax y la cabeza y ente’l tórax y l’abdome, que forma colonies de munchos miembros]. 2 Pexe marín del xéneru Torpedo [de cuerpu achapláu y arredondiáu que da descargues llétriques]. 3 fam. Persona [previsora y trabayadora]. 4 pl. Farrapes, fariñes. || A la formiga, apurriendo [daqué] d’unes persones a otres que tán puestes en filera. || Comer les formigues al Sol, nun dexar les nubes salir el Sol. || Como una formiga, muncho [trabayar, movese]. || En formigues, apurriendo [daqué] d’unes persones a otres que tán puestes en filera. || Miel de formiga, resina [qu’echen dalgunos árboles].