estrella, la: sust. Astru con lluz propia. 2 Figura [con un conxuntu de piques o llinies surdiendo d’un centru]. 3 Oxetu [que tien delles piques alredor d’un centru]. 4 Mancha [ablancazada que tienen dalgunos animales na frente]. 5 Persona [que sobresal nun arte, na política]. 6 Animal marín [formáu d’un cuerpu central del que salen cinco o más piques mui delgaes y cubiertes de pinchos]. 7 Planta del xéneru Sempervivum. 8 Suerte. || A la estrella, albentestate, al aire llibre. || Estrella de la mañana, planeta Venus cuando relluma en cielu enantes d’amanecer. || Estrella de mar, animal marín [formáu d’un cuerpu central del que salen cinco o más piques mui delgaes y cubiertes de pinchos]. || Estrella xornalera, planeta Venus cuando relluma en cielu enantes d’amanecer. || Planta (de) la estrella, Plantago coronopus, planta [que da unes flores marielles en forma d’espiga]. || Ver les estrelles, fam. percibir puntinos de lluz na vista [al sentir un dolor perfuerte]. 2 Tener munchu dolor. || Ver les estrelles en colores, fam. tener munchu dolor.