clavu, el: sust. Pieza [de metal allargada y delgada, puntiada per un cabu y con cabeza pel otru, que s’emplega p’aunir pieces de madera, p’asegurar una cosa a otra]. 2 Pina [de piedra que remata la bóveda d’un fornu]. 3 Bultu [asemeyáu a una verruga que se forma nel pelleyu]. 4 Dolor [fuerte qu’afeuta a una parte concreta de la cabeza]. 5 Brotu [abiertu y secu de la flor del Caryophyllus aromaticus, que s’usa p’adobar la comida]. 6 fam. Aición y efeutu de cobrar percaro o escesiva cantidá de dineru. || Agarrase a un clavu ardiendo, aprovechar cualquier circunstancia favoratible. || Botar los clavos, meter los clavos [pa dientro al cepiyar una embarcación]. || Clavu d’ala y mosca, pieza [de metal allargada y delgada, puntiada per un cabu y con cabeza pel otru, que s’emplega pa protexer los tacos de les madreñes]. || Clavu de carru, pieza [de metal allargada y delgada, puntiada per un cabu y con cabeza muncho ancha pel otru, que s’emplega pa protexer el bandón de les ruedes]. || Clavu de corona, pieza [de metal allargada y delgada, puntiada per un cabu y con cabeza muncho ancha pel otru, que s’emplega pa protexer el bandón de les ruedes]. || Clavu de muleta, pieza [de metal allargada y delgada, puntiada per un cabu y con cabeza pel otru, que s’emplega pa protexer los tacos de les madreñes]. || Clavu pasante, bultu [asemeyáu a una verruga que se forma en pelleyu y que per contaxu pasa a otra parte del cuerpu]. || Como un clavu, fam. muncho [sanu]. 2 Mui [puntual]. 3 Que da la hora xusta [un reló]. || Dar en (el) clavu, acertar, tener un bon resultáu [al facer daqué, al escoyer daqué]. || Dar una en clavu y otra na ferradura, facer una cosa bien y otra mal. || Facer (un) clavu, agarrar consistencia [l’argamasa colo que se rellena un bache]. || Pexe (de) clavu, Echinorhinus spinosus, pexdeclavu, pexe escualu [de color escuro col cuerpu allargáu y grande]. || Remachar el clavu, peracabar [un trabayu]. 2 Asegurar o afitar [lo que se diz, lo que se fai]. 3 Acabar [lo que se fai d’un mou rotundu y efeutivu].