ceya, la: sust. Parte [de la cara que queda enriba de la cavidá del güeyu y que ta cubierta de pelo]. 2 Pelo [que cubre la parte que queda enriba de la cavidá del güeyu]. 3 Pestaña, pelu [del párpagu que protexe’l güeyu]. 4 Banda [de diferente color que pasa penriba los güeyos d’un animal]. 5 Tira [de nieve amontonao pol aire]. || Quemar les ceyes, fam. facer munchu trabayu, trabayar por demás. || Tener ente ceya y ceya, tener manía [a daquién]. 2 Empeñase en [daqué].