Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


calar: v. Meter líquidu na masa de [un oxetu, de manera que quede húmedu dafechu per toes partes]. Calé los zapatos nun champán. 2 Quedar [húmedu dafechu un oxetu, un cuerpu per toes partes al metése-y un líquidu dientro]. Esi calzáu cala ensiguida. 3 Pasar [un líquidu, una radiación a traviés d’una superficie, d’un oxetu]. Toi toa moyada porque caló l’agua l’abrigu. 4 Dexar pasar [un líquidu]. L’abrigu cala. 5 Afondar [debaxo la superficie del agua o d’otru líquidu]. Calé la rede. 6 Tener fondura [la mar, una piscina]. 7 Metese o llanzase [al agua] y nalar per debaxo la superficie. t. prnl. Calaron dende una piedrona. 8 Cruciar, pasar [de llau a llau]. Calaron el monte pa facer el túnel. Hai que calar la parede pa meter el cable. 9 Pinchar [un xamón pa ver si ta bonu, un bizcuechu pa ver si ta cocíu]. 10 Cortar un pedazu de [un quesu, un melón pa probar]. 11 Llegar [a un sitiu]. Anduvieron hasta que vinieron calar p’acá. 12 Facer [buelga], facer [camín]. Les vaques calaron equí’l senderu. 13 Meter [la bola nel gua nel xuegu de les boliches]. 14 Axustar [muncho una boina, una gorra]. 15 Baxar [el Sol al acabar el día]. t. prnl. Yá se ta calando’l Sol. 16 Pescar [na mar, nel ríu]. 17 Llegar a conocer [un asuntu, les intenciones o la manera de ser d’una persona]. Va tiempu que lu tienen caláu y por eso nun-y creen nada de lo que diz. Tovía nun calé bien por qué marchó. 18 Causar [daqué o daquién] una fonda impresión [nel ánimu]. Esi poema calóme nel alma. 19 Cubrir [el machu a la fema nel actu sexual]. 20 Parar [solu un motor cuando ta en marcha]. t. prnl. 21 prnl. Agarrar más confianza de la cuenta [con daquién]. 22 prnl. Namorase [muncho] de [daquién].