Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


mar, el/la: sust. Masa d’agua [salao que cubre parte de la Tierra]. 2 Porción xeográficamente reconocible de la masa d’agua [salao que cubre la Tierra]. El mar Cantábricu. 3 Costa, franxa de tierra [que ta al pie de la masa d’agua salao que cubre parte de la Tierra]. 4 [Gran] llanura [de color escuro de les que tien la Lluna na so superficie]. 5 Folaxe, movimientu [continuu y bravu de la masa d’agua salao que cubre la Tierra pola mor de la tempestá]. Hai mar. 6 Fola. 7 masc. Mayu [pa mayar trigu, centén]. || Alta mar, zona de la mar que ta lloñe de la costa y tien fondura abondo. || Araña de mar, Paromola cuvieri, crustaceu marín [de color encarnao y de pates mui llargues]. || Barbada de la mar, Phycis blennioides, pexe [de color amarelludo con dos ales en llombu y una barba debaxo la boca]. || Berberechu de la mar, Venus verrucosa, moluscu bivalvu [de cáscara engurriada asemeyáu al Cardium edule]. || Brazu de mar, entrante de mar na tierra. || Caballu de mar, Syngnathus acus, pexe [llargu y delgáu cola boca en forma de tubu]. 2 Nerophis ophidion, pexe [llargu y perdelgáu]. 3 Hippocampus hippocampus, pexe [de cabeza asemeyada a una caballería]. || Cabu de mar, Pachygrapsus marmoratus, crustaceu marín [de pates anches y color escuro, que cuerre mui rápido]. || Cantu (de) la mar, espeñaderu a la vera la mar. || Cantu de mar, corriente de mar que va hacia la tierra. || Chova (de) el mar, Vanellus vanellus, cigoreya, páxaru [de color blanco y negro con un moñín na cabeza, que llega en bálamos grandes coles ivernaes]. || Correa de la mar, [tipu de] ocle [estrecho y mariello]. || Culiebra de mar, Syngnathus acus, pexe [llargu y delgáu cola boca en forma de tubu]. 2 Nerophis ophidion, pexe [llargu y perdelgáu]. || Estrella de mar, animal marín [formáu d’un cuerpu central del que salen cinco o más piques mui delgaes y cubiertes de pinchos]. || Facese a la mar, entamar una navegación pela mar. || Golondrina de mar, Hydrobates pelagius, pexe [pequeñu mui escuru y que cría en cantil]. || Golpe de mar, fola [mui fuerte que ruempe contra un barcu, contra un cantil]. || Güeyu de mar, pozu d’agua [que se supón que comunica cola mar]. || La mar [de daqué], muncho [de daqué]. || Llobu de mar, foca, mamíferu marín de la familia Phocidae [que tien el cuerpu cubiertu de pelo mesto y les estremidaes en forma d’aleta]. 2 Marineru [vieyu y con muncha esperiencia]. || Mar abierta, zona de la mar que ta lloñe de cualquier costa. || Mar baxa, situación de la marea cuando ta nel puntu más baxu o cerca d’él. || Mar bella, mar sele, en calma. || Mar de fondu, vagamar. 2 Problemes atapecíos, que nun se ven de mano. || Mar de pie, situación de la mar cuando hai corrientes per baxo. || Mar llana, mar sele, en calma. || Mar que nun da vuelta, mar sele, en calma. || Ortiga de la mar, pexe marín del xéneru Torpedo [de cuerpu achapláu y arredondiáu, que da descargues llétriques]. || Osu de mar, Dromia personata, arañón, crustaceu [asemeyáu al centollu con munchu pelo y de color apardao]. || Patu de mar, patu [de color amarronao]. || Poner portielles a la mar, enfotase en facer daqué que ye imposible. || Ramu de mar, Eunicella verrucosa, celentereu [de color apardao que vive en colonies apegáu nos roncheles]. || Vaga (de) mar, movimientu internu [de la mar que produz xubíes y baxaes del agua]. || Tres marinos a la mar, xuegu [asemeyáu al esconderite].