azucre, l’/l’(a): sust. Sustancia [granoso y ablancazao que se saca de la remolacha y d’otres plantes y que se dilí ente l’agua]. 2 Sustancia [incoloro que s’atopa nel sangre, nel zusmiu de los vexetales, na lleche y que l’organismu animal o humanu tresforma n’enerxía]. || Caña d’azucre, Saccharum officinale, planta tropical [de tallu güecu de la que se saca una sustancia granoso y ablancazao que se dilí ente l’agua]. || Cañavera d’azucre, Saccharum officinale, planta tropical [de tallu güecu de la que se saca una sustancia granoso y ablancazao que se dilí ente l’agua]. || Ser azucre en puntu, nun tener espera, ser impaciente.