cabeza, la: sust. Parte del cuerpu [de los animales y de les persones onde s’asitia’l muérganu central del sistema nerviosu]. 2 Parte superior [del cuerpu formada por un conxuntu de güesos que protexen el sistema nerviosu central y que ye onde naz el pelo]. 3 Capacidá [pa razonar, pa deprender]. 4 Persona [que dirixe una familia, un país]. 5 Parte cabera [d’un oxetu, d’un sitiu]. 6 Cabu [abultáu, enancháu, arredondiáu d’un oxetu allargáu]. 7 Parte o sitiu principal. 8 Parte o sitiu delanteru. 9 Parte más alta [d’un valle, d’un monte, d’un picu]. 10 Ciudá o villa principal [d’un conceyu, d’una provincia]. 11 Parte [del aráu onde encaxen la reya y la timona y que s’estrema en dos partes]. 12 Reya delantera [d’una carreña onde encaxa la timona]. 13 Arcu [del xugu qu’apoya na parte delantera d’una vaca]. 14 Parte [d’un carru onde se suxeten los piértigos]. 15 Parte [abultada d’un granu que tien materia]. 16 Nata [de la lleche]. || Alzar cabeza, salir [d’una situación abegosa o apurada, d’una enfermedá]. || Andase la cabeza [a ún], perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Asentar la cabeza, formalizar, facer o facese formal o más formal. || Baxar la cabeza, humildar o humildase. || Caber na cabeza a [daquién], ser razonable, xustificable pa [daquién un dichu, un fechu, una actitú]. || Cabeza abaxo, cola parte principal mirando p’abaxo. || Cabeza arriba, cola parte principal mirando p’arriba. || Cabeza atómica, parte cabera [d’un arma onde va la carga nuclear]. || Cabeza d’ayu, bulbu o cabeza del ayu. || Cabeza de canxilón, persona [allocada, que nun piensa les coses enantes de faceles]. 2 Persona [de poca intelixencia]. || Cabeza de turcu, persona [a la que se-y echen les culpes]. || Cabeza de xabalín, embutíu [fecho con carne de xabalín]. || Cabeza dura, neciu, testerón. 2 Poco intelixente. || Cabeza magnética, dispositivu que camuda señales llétriques en magnétiques y al revés. || Calentar la cabeza, pensar o facer pensar [muncho dándo-y vueltes a les coses]. 2 Facer que [daquién] se faiga munches ilusiones sin sofitu. 3 Alloriar [a daquién]. || Cola cabeza alta, dignu, arguyosu. || Cola cabeza baxa, atristayáu, ensin gracia. || Cola cabeza gacha, atristayáu, ensin gracia. || Dar cola cabeza contra la parede, fam. ponese neciu. || Dar cola cabeza na parede, fam. ponese neciu. || Dar de cabeza, fam. ponese neciu. || Dar vueltes a la cabeza, pensar muncho un asuntu. || Dar vueltes la cabeza a [daquién], ponese alloriada la cabeza de [daquién]. || Dar vueltes na cabeza a [daqué], pensar muncho en [un asuntu]. || Dar vueltes na cabeza [un asuntu], pensar muncho. || De cabeza, cola parte superior per delantre. 2 De memoria, usando namái la memoria. 3 Alto, fuerte [falar]. 4 Con decisión [hasta lo fondero]. || De la cabeza a los pies, dafechu, enteramente [una persona]. Ye honráu de la cabeza a los pies. || De pies a cabeza, dafechu, enteramente [una persona]. || Dise la cabeza, perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Echar les manes a la cabeza, sorprendese abondo. 2 Esmolecese muncho. || Enllenar la cabeza, contar [a daquién] munches coses de siguío. || Enllenar la cabeza de cascos a [daquién], facer que [daquién] creya dalgo [afalagándolu, contándo-y mentires]. || Enllenar la cabeza de páxaros a [daquién], facer que [daquién] creya dalgo [afalagándolu, contándo-y mentires]. || Entrar na cabeza, ser razonable, xustificable pa [daquién un dichu, un fechu, una actitú]. || Esbayase la cabeza, perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Llevantar cabeza, salir [d’una situación abegosa o apurada, d’una enfermedá]. || Llevar les manes a la cabeza, sorprendese abondo. || Meter la cabeza, fam. llograr asitiase, facese sitiu. || Meter la cabeza ente les piernes, fam. dexar d’intervenir en daqué [por vergüenza]. || Meter na cabeza, entender o facer entender. 2 Encamentar. || Metese de cabeza, fam. participar [en daqué]. || Metese na cabeza [daqué], obsesionar [a daquién una idea]. || (Nin) pies nin cabeza, ensin sentíu, absurdu [un asuntu]. || Nun llevantar la cabeza de [un llibru], de [un documentu], estudiar muncho [un llibru, un documentu]. || Nun tener nada na cabeza, fam. ser inorante y ensin xacíu. || Pasar pela cabeza, alvertise, ocurrise [una idea, una ocurrencia]. || Pidir la cabeza [de daquién], pidir la muerte [de daquién]. 2 fam. Pidir la dimisión [de daquién]. 3 fam. Pidir responsabilidaes series [a daquién]. || Por cabeza, por persona. || Quitar de la cabeza, escaecer o facer escaecer [daqué que se tenía pensao facer]. || Romper la cabeza, escalabrase, mancase muncho. 2 Obsesionase [con daqué], pensar [muncho] en [daqué que trai molición]. || Rompese la cabeza, obsesionase [con daqué], pensar [muncho] en [daqué que trai molición]. || Tener la cabeza a páxaros, fam. tener pocu xacíu. 2 Tar distrayíu. || Tener la cabeza dura, fam. ser neciu. 2 Ser poco intelixente. || Tener la cabeza enllena (de) páxaros, fam. tener pocu xacíu. 2 Tar distrayíu. || Tener la cabeza vacía, fam. tener pocu xacíu. 2 Ser poco intelixente. || Tener páxaros na cabeza, fam. facese ilusiones fantástiques, ensin fundamentu. || Tiestu la cabeza, fam. craniu. || Tirase a la cabeza, emborrachar, achispar [el vinu, la coñá]. || Tirase de cabeza, dir [a por daqué con munchu afán y ansia]. || Tirase los trastes a la cabeza, reñer [dos o más persones ente elles]. || Tirase los trastos a la cabeza, reñer [dos o más persones ente elles]. || Trayer de cabeza [daqué a daquién], tener mui esmolíu [daqué a daquién]. || Venir a la cabeza, tar na memoria de [daquién una idea, un avisu]. 2 Ocurríse-y [daqué a daquién]. || Xubise a la cabeza, fam. producir [a daquién] una actitú soberbiosa, d’enchipamientu. 2 Enfilar, emborrachar [el vinu, la coñá]. || Xubise la sangre a la cabeza, fam. entrar [a daquién] un gran alteriamientu nel ánimu por enfadu, por indignación.