Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


cabeza, la: sust. Parte del cuerpu [de los animales y de les persones onde s’asitia’l muérganu central del sistema nerviosu]. 2 Parte superior [del cuerpu formada por un conxuntu de güesos que protexen el sistema nerviosu central y que ye onde naz el pelo]. 3 Capacidá [pa razonar, pa deprender]. 4 Persona [que dirixe una familia, un país]. 5 Parte cabera [d’un oxetu, d’un sitiu]. 6 Cabu [abultáu, enancháu, arredondiáu d’un oxetu allargáu]. 7 Parte o sitiu principal. 8 Parte o sitiu delanteru. 9 Parte más alta [d’un valle, d’un monte, d’un picu]. 10 Ciudá o villa principal [d’un conceyu, d’una provincia]. 11 Parte [del aráu onde encaxen la reya y la timona y que s’estrema en dos partes]. 12 Reya delantera [d’una carreña onde encaxa la timona]. 13 Arcu [del xugu qu’apoya na parte delantera d’una vaca]. 14 Parte [d’un carru onde se suxeten los piértigos]. 15 Parte [abultada d’un granu que tien materia]. 16 Nata [de la lleche]. || Alzar cabeza, salir [d’una situación abegosa o apurada, d’una enfermedá]. || Andase la cabeza [a ún], perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Asentar la cabeza, formalizar, facer o facese formal o más formal. || Baxar la cabeza, humildar o humildase. || Caber na cabeza a [daquién], ser razonable, xustificable pa [daquién un dichu, un fechu, una actitú]. || Cabeza abaxo, cola parte principal mirando p’abaxo. || Cabeza arriba, cola parte principal mirando p’arriba. || Cabeza atómica, parte cabera [d’un arma onde va la carga nuclear]. || Cabeza d’ayu, bulbu o cabeza del ayu. || Cabeza de canxilón, persona [allocada, que nun piensa les coses enantes de faceles]. 2 Persona [de poca intelixencia]. || Cabeza de turcu, persona [a la que se-y echen les culpes]. || Cabeza de xabalín, embutíu [fecho con carne de xabalín]. || Cabeza dura, neciu, testerón. 2 Poco intelixente. || Cabeza magnética, dispositivu que camuda señales llétriques en magnétiques y al revés. || Calentar la cabeza, pensar o facer pensar [muncho dándo-y vueltes a les coses]. 2 Facer que [daquién] se faiga munches ilusiones sin sofitu. 3 Alloriar [a daquién]. || Cola cabeza alta, dignu, arguyosu. || Cola cabeza baxa, atristayáu, ensin gracia. || Cola cabeza gacha, atristayáu, ensin gracia. || Dar cola cabeza contra la parede, fam. ponese neciu. || Dar cola cabeza na parede, fam. ponese neciu. || Dar de cabeza, fam. ponese neciu. || Dar vueltes a la cabeza, pensar muncho un asuntu. || Dar vueltes la cabeza a [daquién], ponese alloriada la cabeza de [daquién]. || Dar vueltes na cabeza a [daqué], pensar muncho en [un asuntu]. || Dar vueltes na cabeza [un asuntu], pensar muncho. || De cabeza, cola parte superior per delantre. 2 De memoria, usando namái la memoria. 3 Alto, fuerte [falar]. 4 Con decisión [hasta lo fondero]. || De la cabeza a los pies, dafechu, enteramente [una persona]. Ye honráu de la cabeza a los pies. || De pies a cabeza, dafechu, enteramente [una persona]. || Dise la cabeza, perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Echar les manes a la cabeza, sorprendese abondo. 2 Esmolecese muncho. || Enllenar la cabeza, contar [a daquién] munches coses de siguío. || Enllenar la cabeza de cascos a [daquién], facer que [daquién] creya dalgo [afalagándolu, contándo-y mentires]. || Enllenar la cabeza de páxaros a [daquién], facer que [daquién] creya dalgo [afalagándolu, contándo-y mentires]. || Entrar na cabeza, ser razonable, xustificable pa [daquién un dichu, un fechu, una actitú]. || Esbayase la cabeza, perdese momentáneamente la capacidá pa pensar. || Llevantar cabeza, salir [d’una situación abegosa o apurada, d’una enfermedá]. || Llevar les manes a la cabeza, sorprendese abondo. || Meter la cabeza, fam. llograr asitiase, facese sitiu. || Meter la cabeza ente les piernes, fam. dexar d’intervenir en daqué [por vergüenza]. || Meter na cabeza, entender o facer entender. 2 Encamentar. || Metese de cabeza, fam. participar [en daqué]. || Metese na cabeza [daqué], obsesionar [a daquién una idea]. || (Nin) pies nin cabeza, ensin sentíu, absurdu [un asuntu]. || Nun llevantar la cabeza de [un llibru], de [un documentu], estudiar muncho [un llibru, un documentu]. || Nun tener nada na cabeza, fam. ser inorante y ensin xacíu. || Pasar pela cabeza, alvertise, ocurrise [una idea, una ocurrencia]. || Pidir la cabeza [de daquién], pidir la muerte [de daquién]. 2 fam. Pidir la dimisión [de daquién]. 3 fam. Pidir responsabilidaes series [a daquién]. || Por cabeza, por persona. || Quitar de la cabeza, escaecer o facer escaecer [daqué que se tenía pensao facer]. || Romper la cabeza, escalabrase, mancase muncho. 2 Obsesionase [con daqué], pensar [muncho] en [daqué que trai molición]. || Rompese la cabeza, obsesionase [con daqué], pensar [muncho] en [daqué que trai molición]. || Tener la cabeza a páxaros, fam. tener pocu xacíu. 2 Tar distrayíu. || Tener la cabeza dura, fam. ser neciu. 2 Ser poco intelixente. || Tener la cabeza enllena (de) páxaros, fam. tener pocu xacíu. 2 Tar distrayíu. || Tener la cabeza vacía, fam. tener pocu xacíu. 2 Ser poco intelixente. || Tener páxaros na cabeza, fam. facese ilusiones fantástiques, ensin fundamentu. || Tiestu la cabeza, fam. craniu. || Tirase a la cabeza, emborrachar, achispar [el vinu, la coñá]. || Tirase de cabeza, dir [a por daqué con munchu afán y ansia]. || Tirase los trastes a la cabeza, reñer [dos o más persones ente elles]. || Tirase los trastos a la cabeza, reñer [dos o más persones ente elles]. || Trayer de cabeza [daqué a daquién], tener mui esmolíu [daqué a daquién]. || Venir a la cabeza, tar na memoria de [daquién una idea, un avisu]. 2 Ocurríse-y [daqué a daquién]. || Xubise a la cabeza, fam. producir [a daquién] una actitú soberbiosa, d’enchipamientu. 2 Enfilar, emborrachar [el vinu, la coñá]. || Xubise la sangre a la cabeza, fam. entrar [a daquién] un gran alteriamientu nel ánimu por enfadu, por indignación.