barba, la: sust. Cazu, parte [de la cara que ta debaxo la boca]. 2 Pelo [que naz na parte inferior de la cara]. 3 Apéndiz [saliente de materia orgánico asemeyáu a un pelu]. 4 Conxuntu [de filos de la panoya]. t. pl. 5 Raíz [perdelgada y allargada d’una planta]. 6 Llámina [de les que na boca de les ballenes formen una barrera pa filtriar el plancton]. 7 Borde [irregular y con frebes d’una fueya de papel]. t. pl. 8 Parte [curva de la calzadura del ramu]. t. pl. || A les barbes [d’ún], delantre mesmo [d’ún]. || Atixerar les barbes [a daquién], fam. quitar l’altiveza [a daquién]. || Barbes de cuquiellu, planta montesa [de flor asemeyao a lo del azafrán]. || Echar la barba, resfregar un home la cara [a un neñu] cola parte de la cara onde sal pelo. || Facer la barba, tratar de llograr daqué con afalagos. || Facer la barba’l güeyu, fam. resfregar un home la cara [a un neñu] cola parte de la cara onde sal pelo. || Por barba, fam. caún, por persona. || Xubise a les barbes de [daquién], fam. remontase, enfarrucase con [daquién].