sentíu, el: sust. Capacidá de dellos muérganos [del cuerpu pa recibir y tresmitir al cerebru les cualidaes físiques de les coses]. 2 Xuiciu, capacidá pa razonar de manera correuta. Esti rapaz nun tien sentíu. 3 Conteníu o significación [razonable, xuiciosa, que fai razonar]. Esti testu nun tien sentíu. 4 Mou d’entender, d’esplicar [daqué]. Nun te lo digo nesi sentíu. 5 Fin, conxuntu de circunstancies que se quieren llograr. Nun sé qué sentíu tien eso que faes. 6 Matiz de significación [d’una pallabra acordies col contestu]. 7 Cualidá de facer les coses con [responsabilidá, humor, xusticia]. Tien sentíu del humor. Tien munchu sentíu de la xusticia. || De sentíu común, que nun necesita esplicase, discutise. || Per tolos siete sentíos, per tolos sitios. || Perder el sentíu, perder el conocimientu [un tiempu curtiu]. || Sacar de sentíu [a ún], alteriar, enfadar. || Sentíu común, capacidá normal [de les persones pa xulgar y actuar con aciertu]. || Sestu sentíu, capacidá [p’albidrar o percibir les coses que van asoceder, les coses que tán escondíes].