santu, -a, el/la: sust. Persona [que, pola perfeición de les sos virtúes, ye oxetu del cultu de los católicos]. 2 Representación [d’una persona que, pola perfeición de les sos virtúes, ye oxetu del cultu de los católicos]. || Comer los santos, fam. ser mui beatu, mui relixosu. || Como los pies d’un santu, fam. mui [duru]. 2 Mui [fríu]. || Dise’l santu al cielu, fam. escaecese daqué. || Llegar y besar el santu, fam. ser perfácil y rápidu de llograr. || Mano de santu, fam. remediu milagrosu. 2 Arte [pa facer les coses]. || Mes de los santos, mes de payares. || Pa vistir santos, fam. solteru, con abondos años y ensin traces de casase. || Santu de la devoción de [ún], fam. persona pola que [ún] tien almiración, respetu. || Tolos santos, fiesta consagrada a los difuntos que se celebra’l día primeru de payares.