Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


rabu, el: sust. Estremidá [cabera y allargada que sigue al espinazu y que sobresal pela parte trasera de dellos animales]. 2 Parte [allargada que sobresal de daqué, onde acaba daqué]. 3 Conxuntu de plumes [que tien un páxaru nel estremu caberu y traseru del espinazu]. 4 Aleta o aletes [que los pexes tienen na parte trasera]. 5 Parte [allargada d’una flor, d’una fruta per onde ta aunida a la planta, al árbol]. 6 Mangu, parte [allargada per onde s’agarra una ferramienta, un cacíu]. 7 Mecha [d’una vela]. 8 Maderu [qu’encaxa nel mayu del batán y que sobresal per baxo, de manera qu’al da-y la volvedera alza’l mayu]. 9 fam. Pene. || A rabu corderín, amarrada al rabu d’una caballería que va delantre [una caballería]. || A rabu estalláu, muncho, en cantidá grande [trabayar]. 2 Con satisfaición. 3 Rápido, apriesa. || A rabu restalláu, muncho, en gran cantidá [trabayar]. 2 Con satisfaición. 3 Rápido, apriesa. || Al demoniu pel rabu, fam. muncho [comer]. || Al diañu pel rabu, fam. muncho [comer]. || Al rabu [de daquién], xunto a [daquién faciéndo-y favores, afalagándolu]. 2 Con dependencia enforma [de daquién]. || Atar la mosca pel rabu, fam. *espresión que se diz cuando daqué nun tien sentíu, nun se pue entender. || Cambiar el rabu poles oreyes, fam. sustituyir daqué por dalgo que ye peor. || Cazu de rabu llargu, cacíu [más anchu qu’altu y con un mangu llargu que s’emplega pa tostar pataques, güevos]. || Col rabu encoyíu, fam. avergonzáu. 2 Dexar d’intervenir en daqué [por vergüenza]. 3 Aceptando daqué que nun gusta, que nun se quier [nuna reña, nun discutiniu]. || Col rabu ente les pates, fam. avergonzáu. 2 Dexar d’intervenir en daqué [por vergüenza]. 3 Aceptando daqué que nun gusta, que nun se quier [nuna reña, nun discutiniu]. || Como la oreya d’un rabu, fam. mui [pequeñu, ruin]. || De cabu a rabu, dafechu, ensin dexar nada. || De la punta (de) el rabu blancu, mala, que nun tien virtúes morales, que busca perxudicar [una persona]. || De rabu llargu, de sabor amargo [un tipu de pera]. || De rabu parráu, de color verde y bon sabor [un tipu de mazana]. || Enroscar el rabu ente les pates, fam. despreocupase de daqué. 2 Acobardase, echase p’atrás [nun asuntu]. || Enroscar el rabu ente les piernes, fam. despreocupase de daqué. 2 Acobardase, echase p’atrás [nun asuntu]. || Espurrir el rabu, fam. morrer. || Meter el rabu ente les pates, fam. avergonzase. 2 Dexar d’intervenir en daqué [por vergüenza]. 3 Aceptando daqué que nun gusta, que nun se quier [nuna reña, nun discutiniu]. || Rabu coloráu, Phoenicurus ochruros, páxaru [anegratáu de rabu encarnáu]. || Rabu (de) burricu, planta [alta] del xéneru Equisetum [de la que sal un grupu de cañines de cada nuedu del tueru]. || Rabu de (el) gatu, Achillea millefolium, cenoyina, planta [de fueyes mui pequeñes y flores blanques]. || Rabu de gocha, panoya de maíz [que tien dalgún granu negru]. || Rabu de potru, planta [alta] del xéneru Equisetum [de la que sal un grupu de cañines de cada nuedu del tueru]. || Rabu de raposa, planta [alta] del xéneru Equisetum [de la que sal un grupu de cañines de cada nuedu del tueru]. || Rabu de raposu, planta [alta] del xéneru Equisetum [de la que sal un grupu de cañines de cada nuedu del tueru]. 2 Myosuris minimus, planta [de flores pequeñes de color verde amarelludo]. || Rabu llargu, Aegithalos caudatus, páxaru [pequeñu de rabu perllargu y de color blanco y negro]. || Rabu pescáu, nada. || Rabu salseru, rapacín vivu, espiertu. || Xulia (de) el rabu, pexe del xéneru Coris [de color encarnao con una aleta allargada en llombu, que naz fema y que dempués tresfórmase en machu]. || Xulia del rabu negru, pexe del xéneru Coris [de color encarnao con una aleta allargada en llombu, que naz fema y que dempués tresfórmase en machu].