pelleyu, el: sust. Texíu orgánico [fino y elástico que protexe y cubre la parte esterna del cuerpu d’un animal, d’una persona]. 2 Pieza de texíu orgánico [fino y elástico que protexe y cubre la parte esterna del cuerpu d’un animal y que se curte pa facer ropa]. 3 Parte del texíu orgánico [fino y elástico que protexe la parte esterna d’un frutu]. Arranqué un pelleyu del deu y encetóseme. 4 Capa [esterna, blandia y delgada qu’arrodia la parte esterna d’un frutu]. 5 Recipiente [fechu del texíu orgánico que protexe y cubre la carne del cuerpu d’una oveya, d’una cabra y que s’emplega pa guardar vinu, fariña]. 6 Corteya [del xamón, del tocín]. 7 Tripa [qu’arrodia’l chorizu, la morciella]. 8 fam. Puta, fulana. 9 fam. Persona de poca moralidá. || Al pelleyu, fam. al primer intentu [picar un pexe]. || Arriesgar el pelleyu, poner nuna situación na que se pue producir dañu o perda. || Cargar como la raposa pelleyos [a ún], fam. reñer o censurar [a daquién]. || Comer el pelleyu [daqué a daquién], esmolecer muncho [daqué a daquién]. || Cuidar el pelleyu, fam. facer lo necesario [pa tar bien de salú, pa recuperase d’una enfermedá, pa llevar bona vida]. || Dexar el pelleyu, fam. quedar pergaldíu o morrer [por un esfuerciu grande, por un accidente]. || En (el) pelleyu [de daquién], nes circustancies exautes en que s’atopa [daquién]. || Facer un cutu qu’escarabaya’l pelleyu, fam. facer permunchu fríu. || Nun caber en pelleyu, fam. tar percontentu, persatisfechu. 2 Ser mui enchipáu, mui vanidosu.