frente, el: sust. Parte delantera y principal [d’un edificiu, d’un oxetu]. 2 Parte [pela qu’avanza daqué que crez, que s’estiende]. 3 Sitiu [onde lluchen los exércitos en guerra]. 4 Separación [qu’hai ente dos mases d’aire de diferentes carauterístiques]. 5 Conxuntu [de partíos políticos de carauterístiques asemeyaes qu’actúen en comuña]. || Al frente, al mandu. || Facer frente, enfrentase.