cuchiellu, el: sust. Oxetu [pa cortar compuestu d’un trozu allargáu de metal con corte per un llau y que ta suxetu a un mangu]. || Cuchiellu d’esbocar, esbocador, ferramienta [cortante, asemeyada a un cuchiellu, que s’emplega pa enanchar la boca de les madreñes].