cestu, el: sust. Recipiente [con ases fechu con blimes, con banielles que s’emplega pa llevar, pa guardar coses]. 2 Recipiente [con ases fechu con blimes, con banielles enllenu de daqué]. 3 Cantidá [de daqué que lleva un recipiente con ases fechu con blimes, con banielles]. 4 fam. Persona [atontada, afatada]. || A cestu, acarriando material al trabayar [nuna obra]. || A cestos, acarriando material al trabayar [nuna obra]. || A retorciñón y al cestu, mal y apriesa [facer les coses]. || Alzar el cestu, dexar plantáu [a daquién]. || Cestu carreteru, cestu [grande de banielles, de base cuadrangular con dos abertures na parte superior que-y valen d’ases]. || Cestu (de) (la) carretera, cestu [grande, de banielles, de base cuadrangular con dos abertures na parte superior que-y valen d’ases]. || Cestu de rei, cestu [grande con ases, de boca redonda y base rectangular]. || Cestu maquila, fam. persona tonta, fata. || Como l’agua nun cestu, mui inseguru y de poco durar. || Como un cestu, fam. mui [tontu, abobáu]. 2 Mui [sordu]. 3 Mui [llocu, alloriáu]. 4 Profundo [dormir]. || Cordobeyu al cestu, *espresión cola que s’insulta, cola que se fai risión de daquién. || Dar como pa un cestu, fam. pegar muncho [a daquién]. || Echar agua en (un) cestu rotu, trabayar en baldre. || Llevantar el cestu, marchar, colar [d’un sitiu]. 2 Dexar d’ayudar [a daquién]. || Sacar los pies del cestu, fam. entamar a ser atrevíu, poco cobarde.