Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


ver: v. Percibir col sentíu de la vista. Desque s’operó ve muncho meyor. Esa película nun la vi. 2 Percibir cola intelixencia o con cualquier sentíu. ¿Nun ves qué mal sabe esta carne güei? Nun veo a qué tienes que dir ellí. Yá veo que güei nun va venir tampoco. 3 Visitar [a daquién]. Pela tarde voi al hospital a ver a Xuacu. 4 Facer lo necesario [pa enterase d’un asuntu]. Voi ver si sabes la lleición. 5 Tratar, falar de [un asuntu]. Eso yá lo viemos la selmana pasada. 6 Percibir en [daqué o daquién] les cualidaes que lu faen apropiáu [pa daqué]. Nun veo a Xabiel nesi trabayu. 7 Tener tratu [con daquién]. Vense muncho, nun sé si acabará en boda. 8 Almitir [daquién, la sociedá una actitú, una moda]. Enantes víase mal que les muyeres gastaren pantalones. 9 prnl. Dase cuenta, ser consciente de [tar nuna situación]. El nenu al vese tan solu púnxose a llorar. 10 prnl. Entrevistase [con daquién]. Viose col ministru. 11 prnl. Arreglase [mal] económicamente. De magar-y morrió l’home vese mal. || A veles venir, percibiendo cómo pasen les coses, ensin ser quien a intervenir. || A ver, *espresión que s’emplega cuando se quier saber qué ye daqué. || A ver si, *espresión que s’emplega pa comunicar una dulda, un deséu. || Dexar ver, permitir [a daquién] que vaya a [un sitiu onde hai xente]. Al to fíu déxalu ver per ehí. || Dexase ver, dir a [un sitiu onde hai xente]. Nun te dexes ver nada per ende. || Dir (a) ver la ballena, fam. *espresión que se diz cuando una persona cafia o repuna muncho, pa que dexe tar tranquilu a ún. || Ehí onde ves a daquién o a daqué, *espresión que s’emplega pa dar a entender que les apariencies son engañoses. Ehí onde lu ves, ye abogáu. || Mandar a ver la ballena, fam. *espresión que se diz cuando una persona cafia o repuna muncho, pa que dexe tar tranquilu a ún. || Nun ver acabalao, nun comprender [daqué]. || Nun ver de gordu, fam. *espresión que se diz cuando daquién se quexa de tar gordu y nun ye asina. || Nun ver el día [de facer daqué], tener muncha gana [de facer daqué]. 2 Nun ser a [facer daqué]. || Nun ver el momentu [de facer daqué], tener muncha gana [de facer daqué]. 2 Nun ser a [facer daqué]. || Nun ver gorda, ser cegaratu, tener problemes visuales. || Nun ver la hora [de facer daqué], tener muncha gana [de facer daqué], nun ser a [facer daqué]. Nun veo la hora de marchar pa casa. || Nun ver más allá de les narices, fam. ser curtiu pa entender daqué. || Nun ver sebe, fam. ser mui azarientu, nun tener mieu a nada. 2 Ser poco respetosu. || Nun vese ente polvu, fam. tar mui ocupada [una persona]. || Nunca la ver más gorda, fam. *espresión que s’emplega cuando daqué causa plasmu, llama muncho l’atención. || Nunca lo ver más gordo, fam. *espresión que s’emplega cuando daqué causa plasmu, llama muncho l’atención. || Poder ver, aguantar [a daquién que cai bien a ún]. A ella pása-ylo too, como la pue ver bien. Nun lu puedo ver delantre. || Ser como mañana nos veremos, fam. tener pocu xuiciu [una persona]. || Tar por ver, tar por confirmase. Ta por ver si vamos o non. || Tener que ver, tar rellacionada [una cosa con otra, una persona con otra]. || Unviar a ver la ballena, fam. *espresión que se diz cuando una persona cafia o repuna muncho, pa que dexe tar tranquilu a ún. || Veles putes, fam. albidrar desgracies o perxuicios [pa ún]. || Ver a la blume, columbrar. || Ver al blume, columbrar. || Ver al osu, fam. tar espelurciáu y con cara de sustu. || Ver al tresllume, ver [daqué] que pasa rápido, apriesa. || Ver el cielu abiertu, ver la solución [pa daqué]. || Ver la yerba enantes de nacer, fam. ser mui espabiláu y llistu. || Ver les estrelles, fam. percibir puntinos de lluz na vista [al sentir un dolor perfuerte]. 2 Tener munchu dolor. || Ver les estrelles en colores, fam. tener munchu dolor. || Ver les oreyes al llobu, fam. dase cuenta de que se ta nuna situación peligrosa, difícil. Cuando llega mayu ve les oreyes al llobu y ponse a estudiar. || Ver les yerbes crecer, fam. ser mui espabiláu y llistu. || Ver un güeyu embruxáu a daquién, *espresión que s’emplega cuando se tien una desgracia. || Ver venir, aldovinar les intenciones de [daquién], que va a pasar [daqué]. Eso yá lo vía venir yo. || Vese la oreya [a daquién], notáse-y [a daquién] les sos intenciones males, retorcíes. || Vese les cares, atopase [dos o más persones pa falar d’un asuntu nel que nun tán d’acuerdu pa echase la culpa]. || Vese negru, fam. tener munches dificultaes, sufrimientos. || Vese nes del gatu, fam. tener dificultaes.