tripa, la: sust. Conductu [allargáu del aparatu dixestivu que va dende l’estómagu al cursu]. t. pl. 2 Conductu [allargáu del aparatu dixestivu del gochu que se prepara pa meter dientro carne picao]. t. pl. 3 Material [de lo que ta fechu’l conductu allargáu del aparatu dixestivu d’un animal, aprovechao pa delles coses]. 4 fam. Aguante, capacidá [pa soportar situaciones desagradables]. t. pl. || Arrallar les tripes fam. fastidiar [a daquién]. || Calentar les tripes [a daquién], reñer o encamentar [a daquién], insistir [muncho sobre daqué]. || Devanase les tripes nun forcáu, fam. ponese de mui mal humor. || Echar les tripes, fam. vomitar muncho y con esfuerciu. 2 Trabayar muncho y con esfuerciu. || Facer de tripes corazón, esforciase [pa facer daqué que da repunu, ascu, que cuesta munchu trabayu]. || Qué tripa se-y rompió a daquién, *espresión cola que s’amuesa la sorpresa que causa un fechu que nun ye habitual. || Rayar les tripes, fam. sentir dentera, perceguera [al oyer determinaos soníos]. || Revolvese les tripes [a daquién], entrar munchu ascu [a daquién]. || Sacar la tripa de mal añu, fam. fartucase comiendo. || Sacar les tripes, fam. facer gastar munchu dineru. || Sacar les tripes a los charcos, fam. chiscar nun charcu. || Sacar tripes, facer [cuciamente] que [daquién] diga dalgo que quier callar. 2 Metese [nun sitiu, nun asuntu ensin saber qué hai]. || Tener les tripes en puñu, tar amaláu. || Tener pola tripa, fam. fartucase. || Tripa del brazu, tripa gordo [que tien el gochu al par del butiellu]. || Tripa del cagalar, última parte del intestín gordu. || Tripa la cagalera, última parte del intestín gordu. || Tripa’l culu, última parte del intestín gordu.