trayer: v. Agarrar [daqué] y movelo [hasta un sitiu cerca del que fala]. 2 Causar, ser causa de [daqué]. Lo que ficisti traxo esta consecuencia. 3 Poner [ropa] en cuerpu [pa cubrir]. Traxo la camisa una selmana. 4 Tener con ún [daqué]. Les llaves tráigoles yo. 5 Publicar, dar anuncia de [una noticia, un periódicu, un llibru]. Eso trayíalo’l periódicu ayeri. 6 Vistir, arreglar, componer [d’una manera determinada a una persona]. Gústa-y trayese curiosa. La madre trayíalu que daba gustu velu. 7 Producir en [daquién] un sentimientu, un estáu d’ánimu determináu. Esi neñu trai a la madre lloca. 8 Bater, dar vueltes a [una pastia d’una manera determinada pa qu’agarre consistencia]. La pastia’l pan hai que dir trayéndolo contra ún y apuñascándolo pa que llelde bien. 9 prnl. Tar de moda. L’añu pasáu tráxose muncho la pana. || A mal trayer, sofocáu, preocupáu [pola esmolición]. || Pola cuenta que trai [a daquién], polo que-y convién o que-y interesa [a daquién]. || Trayer a cuentu, falar de [daqué], mentar [daqué nuna conversación]. || Trayer a la memoria, acordase, tener na memoria [daqué]. || Trayer al pelu melendrín [a daquién], fam. molestar de contino [a daquién]. || Trayer ceniza de munchos llares, fam. tener esperiencia en cortexar, en viaxar. || Trayer cuenta, merecer la pena [daqué]. || Trayer de cabeza [daqué a daquién], tener mui esmolíu [daqué a daquién]. || Trayer el molín picáu, ser mui falador. || Trayer ente manes, tar preparando [daqué a escondíes]. 2 Tar ocupáu con [daqué]. || Trayer guxán consigo, fam. tener molición. || Trayer la soga arrastrando, fam. siguir con una deuda [munchu tiempu]. || Trayer pizuelu, fam. tener consecuencies [un asuntu].