timón, el: sust. aum. de timu. 2 Pieza [d’una embarcación que, axustada al codaste y cortando l’agua, dexa camudar la direición de la navegación al voltiar a izquierda y derecha]. 3 Pieza [d’un avión que dexa camudar la direición al cortar l’aire de maneres estremaes]. 4 Pieza [allargada del aráu, del carru per onde s’axunta al xugu].