tierra, la: sust. Parte sólida y visible de la superficie del planeta [onde vive la humanidá]. 2 Material [compuesto de partícules minerales y orgániques que forma la superficie del planeta onde vive la humanidá]. 3 Porción de la parte sólida de la superficie del planeta onde vive la humanidá [que se trabaya y se sema]. 4 Llugar [onde naz una persona]. 5 Restos [de cera al sacar el miel]. 6 Escombriu o material sólido [de la mina que nun ye carbón]. || A Arxel, que ye tierra caliente, *espresión que s’usa pa refugar a una persona cafiante. || Carru tierra, midida agraria [de superficie qu’equival aproximadamente a dos árees y media]. || Colos pies na tierra, fam. apegáu a la realidá, lloñe de fantasíes. || Dar tierra, enterrar [a un muertu]. || D’Arxel y tierra caliente, d’un llugar mui raru o remotu. || De la tierra, del país d’onde ye ún. || Echar per tierra, acabar con [un plan, un proyeutu]. || Furtar tierra al rei, facer bien un negociu difícil. || Pinchar la tierra, abrir la primera vez [la tierra] enantes de llabralo. || Poner los pies na tierra, fam. dexar de facese ilusiones. || Té de la tierra, Jasonia montana, planta [de fueya ondulao y allargao]. || Tener los pies na tierra, fam. ser realista. || Tierra firme, costa continental, y non parte d’una islla, dende’l puntu de vista de los navegantes.