sentimientu, el: sust. Estáu d’ánimu [que se tien nun momentu determináu]. Produz-y un sentimientu d’angustia. 2 Conxuntu de coses [que se sienten dientro l’ánimu]. t. pl. Da-y vergüenza asoleyar los sentimientos. 3 Capacidá pa sentir coses bones pa colos demás. t. pl. Nun tien sentimientos.