sen, el: sust. Llau [contra’l que se dirixe daqué o daquién]. 2 Orientación [nel espaciu que lleva daqué]. 3 Mou d’entender, de percibir [daqué]. 4 Espaciu [que queda ente medies de la ropa puesto y la pechera]. 5 Pechu [d’una muyer]. 6 Güecu [nun muérganu o nuna parte del cuerpu]. 7 Parte interior [d’un grupu de persones]. 8 Planta del xéneru Cassia [que se toma en fervinchos como purga]. 9 Soga [que va de la barca a una de les boyes]. || Al sen, del mou conveniente. || Dar (a) el sen, aceptar que [otru] tien razón. Convenciómos, acabemos dándo-y el sen. 2 Acertar. Depués de munchu pensar dio-y al sen. || Nesi sen, dende esa manera de ver un asuntu. || Nesti sen, dende esta manera de ver un asuntu.