Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


salir: v. Dir [fuera d’un sitiu, d’un recipiente]. Sal del cuartu que te quiero dicir daqué. 2 Tener espaciu abondo [pa pasar pa fuera per un sitiu]. Esi armariu nun sal per esa puerta, hai que lu desmontar. 3 Dexar de tar en [una época concreta], en [una situación determinada]. Yá salimos del branu. Nun salimos de probes. 4 Acabar [una época concreta, una situación determinada]. Yá sal l’iviernu ensiguida. 5 Llegar, facer percorríu hasta [un sitiu determináu]. Esta carretera salía a La Collaona. 6 Entamar [a cantar, a xugar nun momentu determináu dientro d’una obra teatral, d’una pieza musical, d’un xuegu]. ¿Quién sal a cantar agora? Salió de bastos. 7 Tener [un resultáu determináu]. El xamón salió saláu. El neñu salió llistu. 8 Tener un resultáu correutu. La tarta salió. La cuenta salióme. 9 Falar, tener rellaciones amoroses. Salen dende hai un añu. 10 Alternar, rellacionase socialmente. Ye una persona de muncho salir. 11 Falar de [daqué colo que nun se contaba]. Salió con que nun quería facelo. 12 Ser l’escoyíu, el ganador [nuna votación, nun sortéu]. Salió Xuan de delegáu. 13 Tar [una cosa más arriba, más afuera que les que tien alredor, de la superficie que lu arrodia]. El tapón sal un poco. 14 Tener l’orixe en [daqué]. La lleche sal de la vaca. 15 Vendese [una mercancía]. Esti llibru salió perbién l’añu pasáu. 16 Facer un papel [nuna obra de teatru, nuna película]. 17 Publicase [una revista] o emitise [un programa de televisión un día determináu]. Esi programa que quies ver yá salió’l llunes. 18 Tar, apaecer [nuna publicación, nun programa de televisión]. El presidente saliera nel periódicu. 19 Xurdir, presentase [daqué colo que nun se contaba]. Yá-y salió trabayu. 20 Tener el preciu de [una cantidá]. Cada bolígrafu sal a quinientes pesetes. 21 Tocar a [una cantidá determinada]. Saldremos a mil pesetes caún. 22 Asemeyar [una persona a otra]. La neña salió al padre. 23 Ponese en celu [un animal]. La Mariella nun salió. 24 Defender a [daquién]. Siempre ta saliendo pol fíu. 25 Facese [con daqué faciendo valir la voluntá propia sobre la de los demás]. Esti neñu sal siempre colo que quier. 26 Desfacese, desaniciase [d’un animal, d’una planta]. Salió de les oveyes porque-y daben munchu trabayu. 27 Llegar [a una profesión determinada]. Salió a médicu. 28 Entamar a apaecer o a notase. La planta que semé hai poco nun va salir. Saliéron-y los dientinos. 29 Dexar dir fuera [el líquidu que contién un recipiente]. La botella sal l’agua. 30 Ocurrise a [ún]. Eso nun salió de min. 31 Venir [les pallabres cuando se quier dicir daqué]. Quiero esplicátelo y nun me sal. 32 Apaecer [un astru en cielu]. Yá salió’l Sol. 33 Escapar, marchar darréu [d’un sitiu]. Díxi-ylo y salió corriendo. 34 prnl. Florecer [les plantes enantes de tiempu]. || A la que salga, ensin saber. || A lo que salga, ensin saber. || Acabante salir del fornu, acabante facer [una obra, un productu]. || Entrar per un oyíu y salir pel otru, fam. nun importar nada un asuntu [a daquién]. || Entrar per una oreya y salir pela otra, fam. nun importar nada un asuntu [a daquién]. || Nun salir a llaurexu, nun prosperar, nun espoxigar [daqué]. || Nun salir la voz del cuerpu a daquién, fam. *espresión que s’usa cuando una persona fala mui suavino. || Salir a flote, salir a la superficie flotando llueu de tar dientro d’un líquidu. 2 Ameyorar una situación [económica, de salú]. || Salir a la lluz, publicase [un llibru, una noticia]. || Salir a la remisión, *espresión que se usa cuando se fai usu del derechu a quedase con daqué que se viende pol mesmu preciu que s’acordó con otru. || Salir a rellucir, ser tema [un asuntu, una persona nuna conversación]. || Salir caro, causar un perxuiciu, un dañu pergrande. 2 Necesitar [daqué] munchu esfuerciu [pa facese]. || Salir de cuentes, cumplir, pasar del día previstu pal partu. || Salir de les narices [daqué a daquién], fam. apetecer por puru caprichu [daqué a daquién]. || Salir de los coyones [daqué a daquién], fam. apetecer por puru caprichu [daqué a daquién]. || Salir de los güevos [daqué a daquién], fam. apetecer por puru caprichu [daqué a daquién]. || Salir de plazu, acabar, cumplise un plazu. || Salir del cascarón, nacer d’un güevu. 2 Espolletar, xorrecer. 3 Espabilar na vida [una persona moza, un rapaz]. || Salir del corazón [daqué a daquién], apetecer [facer daqué con sinceridá, de bona gana]. || Salir del guañu, espoxigar, crecer [una persona]. Tovía nun salió del guañu y yá quier cortexar. || Salir del riegu, tar fuera d’unes llendes determinaes de comportamientu. 2 Perder la calma, enfadase. || Salir del urdíu, medrar, espoxigar. 2 Perder la calma, enfadase. || Salir el tiru pela culata, *espresión que se diz cuando sal mal daqué. || Salir la perra mal capada, fam. *espresión que se diz cuando sal mal daqué. || Salir morica, fam. *espresión que se diz cuando sal mal daqué. || Salir (pa) alantre, ameyorar, espoxigar. 2 Tener éxitu [social, económicamente]. 3 Realizase [una idea, un proyeutu]. || Salir (pa) arriba, ameyorar, espoxigar. 2 Tener éxitu [social, económicamente]. 3 Realizase [una idea, un proyeutu]. || Salir perra daqué, fam. *espresión que se diz cuando sal mal daqué. || Salir rana daqué, fam. *espresión que se diz cuando sal mal daqué. 2 Defraudar [una persona a otra]. 3 Traicionar. || Salir torda daqué, fam. *espresión que se diz cuando sal mal daqué. || Salise de madre, albortar. 2 fam. Xordiar [muncho], andar [muncho] de folixa.