Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


quemar: v. Destruyir, consumir [daqué] per aciu del fueu. Quemaron esos papeles. 2 Destruyise, consumise [daqué] per aciu del fueu. t. prnl. La casa quemó. 3 Dar [muncha] calor, tar percaliente. Güei’l sol quema. Toques la bombilla y quema. 4 Destruyir [d’una manera asemeyada a como fai’l fueu]. 5 Producir una ariadura, una mancadura [na piel col sudu, col roce, col fueu]. Esta neña ta toa quemada de los pañales. Quemé’l brazu. 6 Acabar con [daqué]. Xubió’l Payares dos veces y quemó’l coche. Quemó tolos millones que-y tocaron. 7 fam. Dexar desganáu, incapacitáu, cansáu [un trabayu escesivu]. La mina quema muncho, nin. 8 fam. Quedar desganáu, incapacitáu, cansáu [nun trabayu escesivu]. Nesi puestu quemes nun mes. || A cuernu quemáu, permal [goler, saber]. || Goler a cuernu quemáu, fam. producir una sensación de desconfianza [una persona, un asuntu]. || Que lo quema, estraordinariu, impresionante. || Que quema, percaliente. Cuidáu col agua, que ta que quema. || Quemar la sangre, entrar [a daquién] un gran alteriamientu nel ánimu por enfadu, por indignación. 2 *Espresión que se diz cuando daquién tien arremangu, brenga pa facer les coses. || Quemar la vieya, quemar un espantayu que representa una muyer vieya [al final del antroxu, na metá de la cuaresma]. || Quemar les ceyes, fam. facer munchu trabayu, trabayar por demás. || Quemar les pestañes, fam. facer munchu trabayu, trabayar por demás. || Quemar los bigotes, fam. facer munchu trabayu, trabayar por demás.