llevar: v. Agarrar [daqué] y movelo [hasta un sitiu alloñáu del que fala]. Lléva-y esti llibru que ye de so. 2 Acompañar, tar con [daquién] mientres se mueve [a un sitiu alloñáu del que fala]. Llevélu al tren. Llévalu so güelu al colexu. 3 Dexar que [daquién] xuba nel vehículu que se guía pa movelu [hasta un sitiu]. ¿Llévote a Uviéu? 4 Dir [un camín, una carretera a un sitiu]. Esi camín lleva a Casomera. 5 Dirixir [un vehículu, una caballería]. Cuando lleva Xuan el coche llegamos primero. 6 Ser causa de [daqué]. El paru llevólu a la bebida. 7 Tener con ún [daqué]. Les llaves llévoles yo. 8 Tener [un cacíu, un recipiente una capacidá determinada]. Esi vasu lleva poco. 9 Tener alquiláu, arrendáu [un prau, una casa]. Lleva los praos de Pepe. 10 Tener puesto [ropa] en cuerpu [pa cubrir]. Lleva una falda y una brusa. 11 Tener [de restu la decena que resulta de sumar, de restar dellos númberos p’añadelu a les cifres siguientes]. Diez y diez son venti y lleves dos. 12 Tar al frente de [una casa], de [un negociu]. Lleva ella sola’l negociu desque morrió’l padre. 13 Facer emplegar [un tiempu, un esfuerciu determináu daqué]. Llevóme media hora plancha-y la camisa. Esta puntiella lleva munchu trabayu. 14 Tar [un periodu de tiempu faciendo una aición, d’una manera determinada un tiempu determináu]. Lleva tola tarde lloviendo. Esta nueche llevarémosla más tranquilos. Lleva’l día enteru estudiando. 15 Tener [una cantidá de tiempu, de pesu] que supera la de [daqué o daquién]. Lléva-y dos años a Xustu. 16 Robar, quedase con [daqué que nun ye d’ún]. Lleváronme’l paragües. 17 Cortar [una parte d’un tou del cuerpu una máquina, un vehículu]. El coche llevó-y una pierna. 18 Tirar, mancar [una máquina, un vehículu a daquién]. Llevólu un coche. Nun t’arrimes tanto a los coches que te lleven. 19 Aguantar [una situación abegosa]. Siente la falta del pá, pero llévalo bien. 20 Tratar [con habilidá a daquién de manera que faga lo qu’ún quier]. El maestru lleva bien a los neños. 21 Cobrar [en pagu de daqué]. ¿Cuánto te lleven por pintar el cuartu? 22 Valir [una cantidá de dineru]. Esa vaca llevó venti billetes. 23 Siguir o marcar [un ritmu, un compás, unos pasos]. 24 Tener [fecha una aición, daqué]. Con esta llevo feches tres cames. Llevará comíos tres pasteles. 25 Tener [la ropa, una parte del cuerpu d’una manera determinada]. Lleva les manes puerques. Lleves el falsu descosíu. 26 Ser [la persona, la cosa] a la que se da [dalgo]. Llevó’l premiu esti númberu. Llevó ella toles culpes. 27 fam. Facer morrer, desapaecer a [daqué o daquién]. Llevólu la malura que tenía. 28 prnl. Tar de moda. 29 prnl. Rellacionase [d’una manera determinada con daquién]. Llévase mal cola suegra. || Como alma que lleva’l diablu, mui [rápidu]. || De pan llevar [una tierra], de trigu [una tierra]. || Dexase llevar por [daquién], facer casu de lo que dicen [los demás ensin tener en cuenta’l criteriu propiu]. || Llevala ferriona, tener un desengañu. || Llevala furona, tener un desengañu. || Llevala furriona, tener un desengañu. || Llevala pegada [daquién], tener un desengañu. || Llevales, recibir palos, golpes. || Llevar a xuiciu, denunciar o demandar xudicialmente [a daquién]. || Llevar antepuestes, llevar [dalgún animal] delantre d’ún. || Llevar camarzu, tener un desengañu. || Llevar camín de, tar actuando de manera que dexa albidrar [lo que va asoceder]. Lleva camín de ser médicu. 2 Tar d’una manera que dexa albidrar [lo que va asoceder]. Lleva camín de siguir lloviendo. 3 Ser a controlar a [daquién]. El maestru nun lleva camín d’esti neñu. || Llevar carrera, tar actuando d’una manera determinada que dexa albidrar lo que va asoceder. Xuan lleva carrera de que lu echen del trabayu. 2 Tar d’una manera determinada que dexa albidrar lo que va a asoceder. Lleva carrera de nun llover. 3 Ser a controlar a [daquién]. || Llevar cuentos, contar cuentos, bilordios. || Llevar del ramal, fam. manexar [a una persona]. 2 Forciar [a una persona a facer daqué] que nun-y apetez. || Llevar el bayu [daqué], nun facer sentir escrúpulos [una cosa a daquién]. || Llevar el bazu [daqué], nun facer sentir escrúpulos [una cosa a daquién]. || Llevar el camín de [daquién], facer lo mesmo que [daquién]. || Llevar el fardel, nun facer sentir escrúpulos [una cosa a daquién]. || Llevar el fuelle, nun facer sentir escrúpulos [una cosa a daquién]. Estes desgracies nun me les lleva’l fuelle. || Llevar en cuenta, fixar na memoria [daqué que dixo, daqué que fixo daquién]. || Llevar fierro a Bilbao, fam. facer daqué inútil. || Llevar la cesta, fam. tar de más acompañando a una pareya de mozos mientres cortexen. || Llevar la contra, dir acompañaos por daquién que los vixile [una pareya de novios]. || Llevar la contraria, facer o dicir [davezu] lo opuesto a lo que fai o diz [otra persona]. || Llevar (la) cuenta (de), fixar [con detalle na memoria, nun papel unos datos, unos gastos]. || Llevar la cuyarada, andar [d’un llau pa otru contando cuentos, bilordios]. || Llevar la guaxa a ún, *espresión que se diz cuando daquién muerre. || Llevar la palma, sobresalir, destacar. || Llevar la tronda, facer mal [daqué]. || Llevar la vida, resignase, conformase. || Llevar la voz cantante, tener la opinión [dientro d’un grupu a la que siempre se fai casu]. || Llevar les manes a la cabeza, sorprendese abondo. || Llevar los demonios a daquién, *espresión que se diz cuando daquién ta de mal humor, enfadáu. || Llevar los pantalones, mandar, decidir. || Llevar mal ternu, pasalo mal [por tener munchu trabayu, por tener pocos cuidaos, pocos medios]. || Llevar trabayu, necesitar [daqué] munchu esfuerciu [pa facese]. || Llevar vida [con daquién], rellacionase bien [con daquién]. || Llevar vida de [daqué o daquién], llograr poner [daqué] o a [daquién] nes condiciones que se quieren. || Llevar xera, causar interés, curiosidá. 2 Quedar gana de [facer daqué]. Güei nun me lleva xera facer esi trabayu. || Mala morrina te lleve, *espresión cola que se maldiz a daquién, cola que se desea un mal a daquién. || Que lu lleva Dios, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu. Ta que lu lleva Dios. || Que lu lleva Xudes, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu. || Que lu lleva’l degorriu, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu. || Que lu lleva’l demoniu, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu. || Que lu lleva’l diañu, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu. || Que lu lleven los demonios, fam. mui apriesa [correr, dir]. 2 Mui enfadáu.