Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


llevantar: v. Mover [daqué o daquién] p’arriba. Llevanta’l pie que me tas pisando. Llevantái l’ánimu. 2 Poner derechu, en posición vertical. Llevanta’l neñu, que cayó. 3 Tar [más] alto [daqué d’un llau que d’otru]. La pica’l zapatu llevanta un poco. 4 Facer que dexe de tar echáu en [la cama]. 5 Facer [un edificiu, una ponte, una muria]. 6 Midir [d’altu]. ¿Cuánto llevanta’l neñu? 7 Facer [montones de yerba]. 8 Recoyer, poner n’orde [daqué que taba espardío, desordenao]. Enantes de colar tengo que llevantar la cocina. 9 Dexar [un sitiu como taba enantes de facer daqué nél, de facer una actividá]. Agora tenemos que llevantar la era. Llevanta la tienda que colamos. 10 Ameyorar [el tiempu, el día cuando ta nublu]. Güei paez que yá nun llevanta. 11 Alicar [d’una malura, d’una murnia]. El probe nun llevanta del gripe que tuvo. 12 Romper, llabrar [una tierra la primera vegada]. 13 Calumniar, atribuyir [con mala intención a daquién un delitu, una falta que nun cometió]. 14 Quitar [un castigu, una multa]. 15 Desapegar, desaunir [daqué d’un sitiu]. La pintura yera malo, ta llevantando. 16 Llamar [a la xente pa la guerra, pal exércitu]. 17 fam. Ganar [dineru]. 18 prnl. Dexar de tar sentáu, echáu en [una siella], en [una cama]. 19 prnl. Rebelase, negase a obedecer a [una autoridá]. 20 prnl. Cociar, golpiar con [les pates d’atrás una caballería]. Ten cuidáu cola yegua, que se llevanta. 21 prnl. Entamar a haber [aire, fumu]. || Echame y llevántame, persona cola que se tien muncha confianza. David ye’l mio échame y llevántame. || Llevantar cabeza, salir [d’una situación abegosa o apurada, d’una enfermedá]. || Llevantar d’ancleta, tar sentáu sobre una nalga namái. 2 Dexar un sitiu, un trabayu antes del momentu establecíu o esperáu. || Llevantar de bancu, marchar, colar [d’un sitiu]. || Llevantar de cascos, poner arguyosu, enchipáu. 2 Enfadar, enfocicar. || Llevantar el cestu, marchar, colar [d’un sitiu]. 2 Dexar d’ayudar [a daquién]. || Llevantar (el) fabal, colar, marchar [d’un sitiu].|| Llevantar el pote, dexar d’ayudar [a daquién]. || Llevantar el prau, recoyer la yerba d’un prau. || Llevantar el vuelu, entamar a volar. 2 fam. Entamar a alicar [d’una malura, d’una esmolición]. 3 fam. Entamar a vivir por ún mesmu. || Llevantar la mano, pegar [a daquién]. 2 Ser menos esixente. || Llevantar la voz, falar más alto. 2 Falar [a otra persona] nun tonu fuerte, mal educáu. || Llevantar les pates, fam. marchar, colar [d’un sitiu]. 2 Rebelase [nun atendiendo a razones]. || Llevantar les piedres del ríu, fam. ser mui meticón, mui dau a metese n’asuntos ayenos. || Llevantar polvu, fam. armar griesca, xaréu. 2 Llevantar munchos comentarios [daqué]. || Llevantase col cofre y la media manta, apoderase de lo que se cuida, de lo que se tien emprestao. || Llevantase de la mesa, ponese de pie y marchar cuando se ta comiendo. || Llevantase de les pates d’atrás, fam. rebelase [nun atendiendo a razones]. || Llevantáu de cascos, con pocu xacíu, con poca formalidá. 2 Arguyosu, enchipáu. || Nun llevantar la cabeza de [un llibru], de [un documentu], estudiar muncho [un llibru, un documentu]. || Tener la cresta llevantada, ser mui presumíu, mui allabanciosu.