llantar: v. Plantar, meter [en tierra una planta pa que medre, una semiente pa que críe]. Llantó les cebolles volao. 2 Poner, allugar [daqué nun sitiu]. Llanta esi paquete enriba la mesa. 3 Poner [daqué nun sitiu asegurándolo, fixándolo]. Tengo que llantar les vares de les fabes. 4 Meter o entrar [un oxetu en daqué]. 5 Clavar, dexar paráu de sópitu [a daquién]. 6 Dicir [daqué que se tenía que callar]. Según lu vio, llantó-ylo. 7 Aguantar, tener por [daqué o daquién]. 8 Dar [un golpe a daquién]. Llantó-y un par de cinchonazos. 9 prnl. Nun siguir con [daqué que se taba faciendo]. || Llantar na cara, dicir [de malos moos daqué que se tenía que callar].