desfacer: v. Facer que dexe de tar fechu, de tar en bones condiciones. Esti neñu desfizo’l paragües. L’agua desfizo’l maíz. Los disgustos desfáenlu. 2 Esgranar [les caxines, les panoyes]. 3 Romper [en cachos pequeños una cosa]. 4 Mecer [una sustancia sólido nun líquidu de manera que se forme un tou]. 5 Dilir, volver [líquido daqué sólido]. 6 Frayar, cansar [muncho]. 7 prnl. Esforciase [por gustar, por ser amable]. Desfáise cada vez que vien l’hermanu a vela. 8 prnl. Dexar de tar fechu, de tar en bones condiciones. 9 prnl. Llibrase, facer que [daqué o daquién] nun seya una amenaza, un peligru, un estorbu. Desfacese de los enemigos. || Desfacese de risa, rir [muncho].