Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


cuenta, la: sust. Aición y efeutu de contar númberos. 2 Operación aritmética. Nun soi a facer esta cuenta tan difícil. 3 Conxuntu de númberos [preparaos pa facer con ellos una operación aritmética]. Copiái esta cuenta pa mañana. 4 Llista [detallada de cantidaes d’un gastu, d’un ingresu y el resultáu d’operar aritméticamente con elles]. Yá me preparó la cuenta de los gastos del mes. 5 Cantidá [de dineru que se debe y que ye’l resultáu de sumar cantidaes más pequeñes]. Tengo que pagar la cuenta del restaurante. 6 Papel [onde s’especifiquen les cantidaes y el total d’un gastu fechu]. Perdí la cuenta del supermercáu. 7 Posibilidá de mercar [daqué] ensin pagalo nel momentu. Tengo cuenta na carnicería. 8 Asuntu [pendiente qu’hai qu’arreglar pa llegar a bon fin]. Contigo tengo yo munches cuentes qu’arreglar. 9 Responsabilidá. Eso déxalo que ye cuenta mía. 10 Pieza [de les que s’enfilen pa facer un collar, una pulsera]. 11 Total de dineru [que se tien nun depósitu bancariu]. Tien una cuenta de quince millones. 12 Contratu bancariu [que permite guardar una cantidá de dineru pola que se cobren unos intereses]. Anulé la cuenta’l bancu. || A cuenta, ensin pagar o cobrar nel momentu [una mercancía]. Entainó a salir de la zapatería y pidió que-y lo dexaren a cuenta. || A la cuenta (de), polos medios [de so]. Ella aprendió a la so cuenta. || Arreglar les cuentes, pegar, dar golpes. 2 Aclarar los problemes [d’un asuntu con daquién]. 3 Esixir un comportamientu afayadizu [a daquién]. || Axustar les cuentes, pegar, dar golpes. 2 Aclarar los problemes [d’un asuntu con daquién]. || Cayer na cuenta, acordase, ser consciente [de daqué]. || Comer la cuenta’l gatu, fam. *espresión que se diz cuando daquién s’equivoca al calcular la fecha del partu. || Con cuenta y razón, arrémente, con tola intención. || Con (la) cuenta (de), con intención [de daqué]. Salió con cuenta compralu. Fui al hospital con cuenta de vela y yá-y dieren l’alta. || Cuenta corriente, contratu [bancariu que permite manexar un depósitu de dineru faciendo pagos direutos con cheques]. || Cuentes del olleru, ilusiones que se fai daquién ensin fundamentu. || Dar cuenta de [daqué o de daquién], contar o esplicar [con detalle un fechu]. 2 Dar noticies [de daquién]. || Dar cuentes de [daqué], contar o esplicar [con detalle un fechu]. || Dase cuenta, ser consciente. || De cuenta [de daquién], a la responsabilidá [de daquién]. || Echar cuenta, valorar les ventayes y los inconvenientes. 2 Reflexonar, pensar [sobre un asuntu]. || Echar cuentes, valorar les ventayes y los inconvenientes. 2 Reflexonar, pensar [sobre un asuntu]. 3 Facer planes, proyeutos. || En cuenta, na memoria [tener, llevar]. || En cuenta (de), en sustitución [de daqué o daquién]. En cuenta tuya quedó de marchar. Que nun vaya’l tíu, que vaya él en cuenta. 2 Cola intención [de daqué]. Salió en cuenta de vete. || En cuentes (de), en sustitución [de daqué o daquién]. || En resumíes (les) cuentes, resumiendo. En resumíes cuentes, ¿gustóte la novela? || Facer cuenta, valorar les ventayes y los inconvenientes. 2 Reflexonar, pensar [sobre un asuntu]. || Fuera (de) cuenta, cumplíu, pasáu’l día previstu pal partu. || Fuera (de) cuentes, cumplíu, pasáu’l día previstu pal partu. || Haber cuenta (de), haber noticies de. || La cuenta, la cantidá que se considera xusta, necesaria. Nun m’eches más chorizos que yá son la cuenta. 2 Nel puntu que se considera bonu. Les fabes taben la cuenta, nun taben nin soses nin salaes. 3 Perbién, a la midida. Esa camisa quédate la cuenta. 4 Bien merecío. Eso que te pasó túvote la cuenta. 5 Lo apropiao, lo xusto. Lo que te pasó foi la cuenta pa qu’espabilares. || La cuenta la vieya, conxuntu d’operaciones aritmétiques mui cencielles o que se faen colos deos. 2 Ilusiones [que se fai daquién ensin fundamentu]. || Llevar en cuenta, fixar [na memoria daqué que dixo, daqué que fixo daquién]. || Llevar (la) cuenta (de), fixar [con detalle na memoria, nun papel unos datos, unos gastos]. || Nun pasar per cuenta [a daquién], nun llevar la conciencia [daqué a daquién]. || Pasar de cuentes, cumplir, pasar del día previstu pal partu. || Pasase de cuentes, cumplir, pasar del día previstu pal partu. || Perder la cuenta, cumplir, pasar del día previstu pal partu. || Perder la cuenta de, nun ser quien a fixar na memoria [unos datos, unos detalles por pasar munchu tiempu, por ser muncha cantidá]. || Pola cuenta que tien [a daquién], polo que-y convién o que-y interesa [a daquién]. Comiólo pola cuenta que-y tenía. || Pola cuenta que trai [a daquién], polo que-y convién o que-y interesa [a daquién]. || Por cuenta [de daqué o de daquién], polos medios [de so]. 2 Por culpa [de daqué]. Por cuenta d’uno, por cuenta d’otro, nunca faigo nada. || Salir de cuentes, cumplir, pasar del día previstu pal partu. || Tar na cuenta, tener la intención [de facer daqué]. Toi na cuenta de dir a Galicia esti fin de selmana. 2 Creyer, dar por ciertu [un fechu ensin comprobalu]. Taba na cuenta de que yereis hermanes. Taba na cuenta de que marchabeis güei. 3 Ser consciente [de daqué]. || Tener cuenta, merecer la pena [daqué]. 2 Creyer, dar por ciertu [un fechu ensin comprobalu]. || Tener cuenta con [daqué], atender pa [daqué]. || Tener en cuenta [daqué o a daquién], pensar en [daqué o daquién al facer un plan, al tratar un asuntu]. Na reestructuración de la empresa nun me van tener en cuenta. || Tener mala cuenta [daqué], ser muncho, ser por demás. Lo que yo anduvi anueche mala cuenta tien. || Trayer cuenta, merecer la pena [daqué].