Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


caxa, la: sust. Recipiente [de material resistente, xeneralmente con tapa, que s’emplega pa guardar oxetos, papeles]. 2 Recipiente [de material resistente, xeneralmente con tapa, que s’emplega pa guardar oxetos, papeles enllenu de daqué]. 3 Cantidá [de daqué qu’entra dientro d’un recipiente de material resistente, xeneralmente con tapa]. Comieron una caxa figos. 4 Cubierta [de metal, de madera que protexe’l mecanismu d’un reló, d’una televisión]. 5 Parte [güeca d’un instrumentu musical onde se produz la resonancia]. 6 Recipiente [onde se meten los cadabres pa enterralos]. 7 Parte [del camión, del carru onde se tresporta la carga]. 8 Caxina [de les plantes lleguminoses]. 9 Caxellu, construcción [onde viven, críen y almacenen el miel les abeyes]. 10 Calláxina, güesu [de la boca onde encaxen los dientes, les mueles]. t. pl. 11 Güecu [que formen les costielles onde s’alluguen les coraes]. 12 Dineru [rexistrao que se tien disponible nun negociu, nun momentu determináu]. El martes nun ficimos caxa. 13 Máquina [con un caxón pa meter dineru que rexistra les cantidaes que se guarden nella]. 14 Sitiu [nun establecimientu comercial, nuna oficina onde se faen los pagos, los cobros, onde se guarda’l dineru]. 15 Pieza [que zarra pela parte superior el güecu d’una puerta, d’una ventana]. 16 Espaciu [ente los hastiales nuna rampla na mina]. 17 Espaciu [de la páxina d’un llibru onde va’l testu]. || Caxa d’aforros, bancu públicu [que dedica parte de los sos fondos a fines sociales]. 2 Llocal [onde s’asitia una entidá bancaria que dedica parte de los sos fondos a fines sociales]. || Caxa de música, recipiente [de madera, de metal que fai sonar la música al llevantar la tapa]. || Caxa fuerte, recipiente [reforzáu pa guardar y tener bien protexíes coses de valor]. || Caxa les abeyes, caxellu, construcción [onde viven, críen y almacenen el miel les abeyes]. || Caxa negra, aparatu [que rexistra toles incidencies téuniques nel vuelu d’un avión, nel trayeutu d’un tren]. || Facer caxa, contar el dineru que gana [nun determináu momentu un negociu].