bufar: v. Echar aire [fuerte y metiendo ruíu un animal, una persona]. 2 Facer ruíu [l’aire, una peonza al dar vueltes, un líquidu al salir]. 3 Amosar [l’enfadu con ruíos, con xestos, con pallabres fuertes]. 4 Salir [un líquidu del so recipiente al ferver]. || Que bufa, mui enfadáu.