balagar, el: sust. Montón [que se fai con yerba, con paya pa protexelo del agua]. Púnxose a facer balagares en cuantes vio que venía la nube. 2 Vara, montón [de yerba que se fai alredor d’un palu llargu y afitáu en suelu, p’almacenar lo que nun se mete na tenada]. Esti añu fixo tres balagares en prau pal iviernu. 3 Parte [del xugu onde s’ata’l sobéu]. 4 Montón [grande de daqué].