atropar: v. Poner [xunto nun mesmu sitiu, nun grupu, nun montón]. Atropa esos papeles que tienes tremaos pel suelu. 2 Recoyer, pañar [d’embaxo]. Nun comas eso qu’atropasti d’embaxo la mesa. 3 Axuntar [munches coses, muncha cantidá de daqué]. Atropó munches coses n’Alemaña. 4 Agarrar [daqué ensin dexar nada]. Too lo atropa pa él. 5 Abrigar, protexer [arimando un abrigu, una manta al cuerpu, a daquién]. Atrópate que fai fríu. 6 Arimar [la ropa al cuerpu pa protexese del fríu]. Atropa l’abrigu pa contra ti. 7 Axuntar [ensin orde les idees al falar]. Mira a ver si nun atropes al falar, que nun s’entiende. 8 Apartar, poner [a un llau pa nun estorbar]. Atropa’l coche pa una vera.