atayar: v. Dir [per un sitiu o per un camín más curtiu]. 2 Llograr llegar primero a un sitiu, a un oxetivu [faciendo daqué]. Si vas penriba atayes. ¿Qué atayes diciéndo-y eso? 3 Algamar, ponese [nel mesmu sitiu] de [daquién que va delantre]. Cuerri, que t’atayo. 4 Salir a la escontra de [ún]. 5 Dexar [a daquién] ensin saber qué contestar, qué dicir. 6 Dexar ensin pasu a [daqué o a daquién]. 7 Aventayar, sacar ventaya [a otru].