asientu, l’: sust. Aición y efeutu d’asentar o asentase. 2 Sitiu o mueble [que s’emplega p’asentar]. 3 Solera [d’una ventana]. 4 Enfastiadura, conxestión. || Culu de mal asientu, fam. persona que nun ye quien a parar munchu tiempu nun sitiu, a esperar por daqué.