argayar: v. Perder consistencia y cayer [una masa de tierra, de nieve, d’agua]. Lo qu’hai detrás de casa argayó y llevó la corte. 2 Esmoronar, cayer [una muria, una casa]. Atenca la parede, qu’argaya. 3 Baxar [la madera cortao en monte pelos trechorios]. 4 Arrastrar [broza l’agua]. 5 Orbayar. 6 Quebrar, perder [los bienes]. 7 Enguedeyar [les coses con muncha pallabrería]. 8 fam. Avieyar [muncho en pocu tiempu].