apertar: v. Facer fuercia o presión [alredor o contra una cosa]. 2 Asegurar, dexar fixo [daqué]. 3 Poner mui xunto [nun espaciu]. 4 Aguiyar, facer que [daquién faga dalgo que nun quería]. 5 Molestar, fadiar. 6 Entainar, apurar. Apertar el pasu. 7 Aguantar, ponese [a facer daqué con más intensidá]. Apertó a llover. 8 Enllenar [del too, hasta arriba un recipiente, un vehículu]. 9 Axustar los gastos [a lo más necesario]. 10 Allanar, nivelar [el pisu d’una tierra, d’un prau]. 11 Encoyer, facer o facese pequeño [daqué]. || Apertar el cinchu, fam. amenorgar gastos. || Apertar el cintu, fam. amenorgar gastos. || Apertar el cinturón, fam. amenorgar gastos. || Apertar el puñu, fam. ser atuñáu, tacañu. || Apertar la mano, fam. atacañar. || Apertar les cureñes, tratar con durez [a una persona obligándola a facer daqué]. || Apertar les trechories, forzar, presionar. || Apertar les tuerques, forzar, presionar. || Apertar los torniellos, tratar con durez [a una persona obligándola a facer daqué]. || Cencerru apertáu, cencerru col mayuelu fixu [pa que nun toque]. || D’apertar el puñu, fam. atuñáu, tacañu. || Del puñu apertáu, fam. atuñáu, tacañu.