allugar: v. Poner o ponese [nun sitiu]. 2 Dar agospiu. ¿Podrá allugar al neñu esi? 3 Abellugar, protexer [del agua, de la nieve]. 4 Facer vivir, espoxigar [a un animal, a una persona, a una planta]. Esti tratamientu allugarálu desiguida. 5 Vivir, espoxigar [un animal, una persona, una planta]. Por fin allugó dempués de la guerra que me dio. 6 ant. Allogar. 7 prnl. Parar de posada. 8 prnl. Tar [nun sitiu determináu]. París allúgase en Francia.