allá: alv. Naquel sitiu. Allá ye onde tien la oficina. 2 A aquel sitiu. Fui allá corriendo. 3 Aquel sitiu. Dende allá vese meyor. 4 Naquel tiempu. Allá, cuando yéremos mozos. 5 A aquel tiempu. Cuando lleguéis allá, al tiempu de to güelu, yá veréis. 6 Aquel tiempu. P’allá pa Pascua diremos. 7 *Elementu enfáticu emplegáu pa llamar l’atención sobre lo que se va dicir. Estrozóse la radio y allá foi so pá’l que la iguó. || Allá daquién, *espresión que s’emplega p’amosar desinterés polo aludío. Allá él, si lo quier facer que lo faga. || Allá ello, *espresión que s’emplega p’amosar desinterés polo aludío. || Allá penes, *espresión que s’emplega p’amosar desinterés polo aludío. || Allá se van, tienen unes cualidaes, unes carauterístiques asemeyaes. || Allá una vegada, dientro de munchu tiempu. 2 Hai munchu tiempu. || Allá una vezona, dientro de munchu tiempu. 2 Hai munchu tiempu. || Ensin dir más allá, *espresión que s’emplega pa dar a entender que nun se precisen más datos pa confirmar daqué. || Mui allá, fam. mui brillante, de muncha calidá [ser, paecer]. Esi llibru que comprasti nun ye mui allá. || Nin p’allá va, nin tien comparanza. Esi médicu nun ye tan bonu como’l que teníemos, nin p’allá va. || Nun dir mui p’allá, fam. nun ser mui brillante, nun ser de muncha calidá. || Nun ver más allá de les narices, fam. ser curtiu pa entender daqué. || P’allá, fam. alloriáu, alloquecíu. 2 Sorprendíu, ablucáu. 3 En males condiciones. || Quita (pa) allá, *espresión cola que s’amuesa desacuerdu, cola que se diz a daquién que dexe de facer daqué. || Tener allá [daqué], afeutar [tovía una malura, una pena]. Lo que me dixo tovía lo tengo allá.