últimu, -a, -o: ax. Que nun tien nada o naide dempués [nuna serie ordenada]. L’últimu día del añu. L’últimu cachu que como. La última enferma qu’atiende. 2 Que va poco que se fixo, qu’apaeció. L’últimu trabayu que salió. 3 Que ta mui lloñe, nun sitiu mui desaveráu. Vive nel últimu pueblu d’España. || A la última, a la moda. 2 Ensin dineru. || A lo último, nun sitiu que nun tien nada o naide dempués [nuna serie ordenada]. Tu ponte a lo último. 2 Nel momentu final, al acabar. Esta novela pierde misteriu a lo último. 3 Dempués de too, a fin de cuentes. Si nun te paguen, a lo último pues denuncialos. || A última hora, nel momentu final, al acabar. 2 Dempués de too, a fin de cuentes. || Dicir la última pallabra, sentenciar, decidir [sobre daqué]. || Nes últimes, a puntu de morrer. 2 Ensin dineru. 3 Acabándose [daqué]. || N’últimu casu, si fallen tolos recursos, toles previsiones. || Porres últimes, *espresión que s’usa nel xuegu de los banzones cuando un xugador va facer la última xugada. || Ser la última pallabra (de) el creu, fam. ser l’últimu n’orde d’importancia. 2 Ser mala persona. || Última hora, conxuntu de noticies acabante producise. || Xugar la última carta, emplegar l’últimu mediu [que se tien pa llograr daqué].