Diccionariu

Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA)

Busca cenciella

Busca avanzada per pallabres

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Busca avanzada per definición

Si hai más de 500 resultaos tien d'axustar la consulta.

Resultaos


vieyu, -a, -o: ax. Que tien munchu tiempu. 2 Gastáu, que tien aspeutu de tener munchu tiempu. 3 Que tien les zunes, les idees d’una persona con munchos años. || Añu vieyu, últimos díes del añu. || Arcu la vieya, semicírculu de colores [que se forma en cielu cuando la lluz del Sol trescala l’agua que cai de les nubes]. || Avezase la vieya a tostones, fam. avezase a la bona vida. || Bocáu de la vieya, tira de grasa [que se saca de la barriga del gochu]. 2 Fueya [tienro de la faya]. || Cocu la vieya, merucu, guxán [que se cría ente la tierra llento]. || Comedura (de) la vieya, espaciu güecu [qu’hai ente la cáscara d’un güevu y la telina qu’envuelve la parte comestible]. || De vieyo, dende cuantayá, dende munchu tiempu. Conocémonos de vieyo. 2 Tradicional, de la tradición d’un pueblu. Cuentos de vieyo. || Entrar pel camín vieyu, fam. empapizar. || La cuenta la vieya, conxuntu d’operaciones aritmétiques mui cencielles o que se faen colos deos. 2 Ilusiones [que se fai daquién ensin fundamentu]. || Nueche vieya, nuechevieya. || Pesar como un matrimoniu vieyu, fam. pesar muncho. || Ser de la vieya p’arriba, ser revolvín. || Sol de les vieyes, lluz apagao del sol qu’hai al atapecer. || Tayada (de) la vieya, pedazu [pequeñu de daqué].