paecer: v. Dar la impresión de [daqué]. Esi neñu paez llistu. Paez altu. Paez que güei yá nun vien. 2 Facer tener [una opinión determinada]. Paezme bien que vayas tu. 3 Quedar, asentar [un vistíu, una ropa d’una manera determinada]. 4 Tener asemeyu con [daqué o daquién]. t. prnl. || A lo que paez, según les apariencies. || Paecer un pitu en cañutes, fam. tener les piernes llargues y flaques y dir enseñándoles. || Paecer una parafusa, fam. tar mui flacu. || Paecese como un güevu a otru güevu [dos persones], paecese permuncho [dos persones]. || Paecese como un güevu a una castaña, nun tener asemeyu [ente sí delles coses, delles persones]. || Paez mentira, *espresión que s’emplega p’amosar la sorpresa ante daqué increyible, difícil de creyer.