cielu, el: sust. Espaciu [que ta penriba la tierra y el mar, onde se formen les nubes, onde se ven les estrelles]. 2 Espaciu [que ta penriba la tierra y el mar, cuando ta escamplao]. Les nubes atapecieron el cielu. 3 Esfera [de les qu’arrodien la Tierra y onde tán los astros, según los antiguos]. 4 Sitiu [onde, según dalgunes relixones, van les persones bones dempués de morrer a tar cola divinidá]. 5 Techu, parte superior [d’una rampla, d’una galería na mina]. || A cielu abiertu, que ta al aire, que nun ye soterraña [una mina]. || A cielu zarráu, col cielu mui escuru [llover, nevar]. || Anxelín del cielu, Coccinella septempunctata, catasol, inseutu coleópteru [de llombu encarnáu con pintes prietes]. || Anxelinos al cielu, *espresión que s’usa cuando muerre un neñu. || Cayer del cielu, ser consiguío [daqué] ensin esfuerciu, ensin trabayu, gratis. Nesa casa cayíen les perres del cielu. Cayóte esi aprobáu del cielu. || Cereza del cielu, arcu la vieya, arcu de siete colores [que se forma nel cielu cuando la lluz del Sol traviesa l’agua que cai de les nubes]. || Cielu (de) el fornu, bóveda [del fornu]. || Cielu (de) la boca, paladar, parte superior de dientro la boca. || Cielu rasu, techu de superficie plana [nel interior d’un edificiu]. || Dise’l santu al cielu, fam. escaecese daqué. || Facer furacos en cielu, querer facer o tener daqué difícil de llograr. || Finxu (de) el cielu, horizonte, llinia [que se ve lloñe, onde paez que s’axunta’l cielu y la tierra]. || Pidir el cielu, pidir daqué imposible. || Tar en cielu, tar mui a gustu, tar feliz. || Tener el cielu abiertu, tener la solución [pa daqué]. || Ver el cielu abiertu, ver la solución [pa daqué]. || Xubir al cielu, fam. morrer.